Tres dances

Comentaris

Obra dedicada al quartet de clarinets “Vert”.

En el present treball, la dificultat tècnica o virtuosística no és la característica principal de la composició; la claredat de les idees, el diàleg, el contrapunt i el ritme en són els pilars fonamentals. El seu llenguatge harmònic oscil·la entre allò tonal, allò modal i allò cromàtic. La instrumentació del quartet, amb tres clarinets en Sib i un clarinet baix no és casual: les àmplies distàncies que es formen sovint entre clarinet baix i clarinet tercer, creen un espai sonor més obert potser més apropiat per a un contrabaix.

La dansa inicial posseeix una gran senzillesa pel que fa a línies melòdiques i rítmiques, (gairebé podríem dir fins i tot innocents), però amb un sentit formal de conjunt molt definit.

La dansa central és d’una gran delicadesa interpretativa. Tant el ritme com el seu joc melòdic es fonen, tot creant un ambient ben delicat i parcialment nostàlgic. La utilització de compassos dispars juntament d’altres que no ho són pas, fa que l’interès rítmic assoleixi una major importància. La contracció de la línia melòdica a través de la dissolució de les seves cèl·lules temàtiques al final del moviment, per tal de fer la cadència, és també una característica a no passar per alt.

La dansa final no cap dubte que té la major dificultat tècnica. A més a més, s’hi fonen estils formals com el clàssic, el modern i l’impressionista. També podem distingir la barreja d’una harmonia tonal, modal i cromàtica. Els canvis rítmics juguen un paper destacat en el desenvolupament d’aquest moviment.