Quartet de corda nº 2

Comentaris

La condició de tot color és la llum, la negació d'aquesta és la seva extinció; el color és per essència llum que apareix, que es manifesta. Els diferents colors són tan sols modificacions de la llum i es comporten respecte a ella com les diferents veus que fa al so en si. Els diferents colors són, així, símbols de les diferents maneres d'aparició de l'ésser, el representen en els seus diversos aspectes i diferents relacions amb els altres éssers que són fora d'ell. Residu de l'antiga font mimètica que és color blau, lloc on es troba la pau i el consol.

Errant, Prestissimo leggiero senza messura, Prest, Allegro, Quasi adagi donen mostra de les diferents tonalitats blaves que la relació entre cel i mar estableixen. Relacions que es donen en els seus aspectes positius com són: la sensació d'infinitat, confiança, obertura espiritual, plaer, assossec, apunta al regne del transcendent. És el color del silenci. Els seus aspectes negatius no són més que simples extensions dels seus aspectes positius: el fred està relacionat amb la insensibilitat, la soledat, l'allunyament, la tranquil·litat amb la inèrcia.

El so de Blaus és el teixit d'aquestes sensacions la veritat està en la mobilitat, en la claredat, a la llum, al blau, però també en la inintangibilidad del camí interior.

 Partitura