Catàleg

Cistella  

Cap producte

Transport 0,00 €
Taxa 0,00 €
Total 0,00 €

Els preus són amb IVA inclòs

Cistella Ho compro

Enric Morera Hi ha 4 productes.

Enric Morera
Molt sovint se’l coneix per l’harmonització que féu de temes tradicionals catalans, per les sardanes, el cant coral i diverses composicions de cambra; el propi Morera, però, s’exclamava del fet que aquest tipus d’obres havien arribat a tapar la seva producció lírica i instrumental. Les activitats musicals que realitzà de petit quan vivia a l’Argentina, l’assessorament que rebé a través d’Isaac Albèniz a la ciutat comtal quan hi retornà de jove i, sobretot, els cinc anys de formació a Brussel·les l’havien convertit en un dels compositors més ben preparats dins de l’àmbit de la composició instrumental a Catalunya

Féu la seva aparició a l’escena musical catalana a partir del 1890; la irrupció en el terreny simfònic fou amb la Dansa dels gnoms (1892) i la Introducció a l’Atlàntida (1893). El caràcter emprenedor i nacionalista del jove compositor i la devoció que professava als nous corrents europeus havien convertit Morera en la persona idònia per a impulsar, a través de les seves obres, tota una visió renovada que permetia fugir de la inèrcia i l’academicisme de l’època. Els seus ideals s’emmirallaven en Wagner i en les tendències francòfones i belgues de l’època.

Fundà i dirigí la societat coral Catalunya Nova el 1895. Fou un dels impulsors de les Festes Modernistes de Sitges i el màxim representant del Teatre Líric Català. Com a resultat d’aquells ideals modernistes tenim: Les monges de Sant Aimant, amb lletra d’Àngel Guimerà (1894), La fada, amb el llibret de Jaume Massó i Torrents (1897), L’alegria que passa, amb lletra de Santiago Rusiñol (estrenada a la Cinquena Festa Modernista, el 1899), i Tassarba (estrenada al Teatre del Liceu el 1916), entre moltes altres.



Enric Morera i Viura

(Barcelona 1865 - 1942)

Compositor, professor de

composició i harmonia



Mogut per una vocació pedagògica que fou present en tots els àmbits de la seva vida musical, escriví un tractat d’harmonia a principis de segle i treballà com a professor de composició i harmonia a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Enric Morera i Viura és un dels compositors més representatius del modernisme i un referent cabdal de la nostra història musical. Tot i així, avui en dia, encara és una persona desconeguda i oblidada. Té una producció d’unes 800 obres – òperes, música escènica, obres simfòniques, concerts, corals, sardanes, etc. –, moltes de les quals encara no han estat editades. Podeu trobar bona part d’aquestes partitures hològrafes a l’arxiu musical del Centre de Documentació Musical que acull la Biblioteca de Catalunya.