Nascut el 1883 a Sant Jaume Sesoliveres (Anoia), Josep Marimon fou un músic innat, sense antecedents a la família. Aprengué l’ofici de barber i als divuit anys es matriculà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Allà prengué lliçons dels mestres Antoni Nicolau, Quintas i Lluís Millet. L’any 1906 es formà el Quinteto Filarmónico, del qual ell fou el pianista-director.
El 1911 se n’anà cap a l'Argentina, on treballà com a pianista del cinema mut. El 1913 per fi es pogué instal·lar a França per ampliar els seus estudis. Allà formà part de l’Orchestre Guitton, de Lyon. L’adveniment de la guerra el féu retornar a Barcelona, on rebé classes d’Enric Morera. El 1920 ja es dedicà de manera professional a la música, composant i dirigint els orfeons Llevant i Violeta Hortense. El gener de 1926 contragué matrimoni amb Teresa Cuch. D’aquest enllaç nasqueren tres fills: Salvador, Lluís i Josep. El 1928 passà a dirigir l’orfeó El Roser, formació que es renovà i millorà a partir d’aquell moment. El 1932 nasqué el seu tercer fill, i dos dies després moria la seva dona.
Josep Marimón
(1883 Sant Jaume Sesoliveres -
1953 Barcelona),
Compositor, Director i Pianista.
El juny del 1938 fou nomenat Professor Especial d’Educació Musical dels Grups Escolars a Barcelona, càrrec que a causa de la Guerra Civil, només pogué ocupar fins el gener del 1939. Fou organista de la Parròquia del Roser i es tornà a casar amb l’organista Esmaragda Claverí, amb qui tingué la seva filla Esmaragdeta. El 1945 es féu càrrec de la Coral Infantil de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, però l’any següent patí un atac cardíac que l’apartà un temps de l’activitat musical. L’any 1949 guanyà dos premis en el II Concurs Barcino de Música per a Cobla i Sardanes, amb les sardanes M’estimes? i Meravella nostrada. Cap a l’any 1950 començà amb gran dedicació la redacció d’un Manual pràctic d’orientació per al compositor de sardanes, que restà inacabat, ja que morí el maig del 1953 a Barcelona.