Belchite dúo

Comentaris

En l'estiu de 2010 vaig tenir l'oportunitat de visitar el poble destruït de Belchite (Saragossa). Després de veure aquesta desolació, vaig sortir del poble amb un sentiment amarg. Què barbàrie es va fer allà ?, com va haver de passar-ho la població ?, i els nens ?, em vaig imaginar tothom fugint cap als afores, sentint de lluny el rugir de les bombes i els tirotejos. Aquest drama em va inspirar aquesta peça. L'obra en si és un plor. La introducció arpegiada dóna pas a un tema profund i molt sentimental. Hi ha una sèrie de motius rítmics que es repeteixen i varien constantment amb gran interès pel desenvolupament motívic. A continuació el tema creix i desapareix fins a un fort rítmic que després, arpegiándose, reprèn el tema principal fins al final.

 Partitura