Concert Mare Nostrum

Material de lloguer, el preu és de la partitura (la reducció a piano també es pot comprar) - Escrit durant l’estiu de 1999 bàsicament entre Barcelona, les illes Balears, i la Costa Brava, el concert “Mare Nostrum” recull aquesta lluminositat mediterrània i intenta transmetre a través de les suaus però intenses cordes de la guitarra el color blau brillant del nostre mar i cel, la frescor de la nostra terra i el perfum aromàtic de la nostra flora. Des de feia ja molt de temps, els meus amics guitarristes insistien en el fet que hauria d'escriure un concert. Les ganes no m’han faltat mai, però calia trobar l’ocasió adient per decidir-me. L’amic i excel·lent guitarrista Àlex Garrobé em va proposar l’estrena dins del Festival de Guitarra de Lublin sota la meva direcció, i aquest fou un factor determinant per il·lusionar-me i posar fil a l’agulla. Compondre qualsevol concert és sempre un gran repte, però escriure un concert per a guitarra potser ho és més. L’equilibri entre el solista i l’orquestra, posar en relleu les possibilitats tècniques i expressives de la guitarra, i aconseguir l’adequat contrast en una obra de considerables dimensions amb un instrument com la guitarra, de potència sonora limitada, ha estat un dels obstacles més difícils de superar. El perfum mediterrani és present en el decurs de tot el concert mitjançant la utilització de diverses melodies populars catalanes, una havanera, gran lírica, varietat de colors instrumentals, ritmes delicats i també de vegades trepidants, i alguns cops l'ús d’un llenguatge obertament tonal i comunicatiu.
El primer moviment segueix una forma de sonata. El primer tema, líric i expansiu, es basa en una versió força modificada de la cançó Sant Ramon, que introdueix el solista. Més tard també la guitarra presenta el segon tema en el registre greu, sota un acompanyament sincopat de l’orquestra. En el desenvolupament, és curiós notar el diàleg colorista entre la guitarra i la percussió. Després d’una escurçada reexposició i una “Cadenza” del solista, l’orquestra emergeix amb un “tutti” expansiu per retornar poc a poc a l’ambient inicial. El segon temps és una mena d’Interludi plaent basat en dues cançons populars: El mariner, bonic, amable, lluminós, i tonal, i La mala nova, de to més trist, íntim, introvertit i modal. Després de la seva presentació i desplegament per separat, les dues cançons es combinen, la primera a càrrec de l’orquestra en el registre agut i llunyà, i la segona a la guitarra formant-se una interessant simbiosi de bimodalitat i joc sonor. Tendresa i pau per un costat, en contrast amb l’agitació i inestabilitat per l'altre. El darrer moviment s’obre rítmicament amb una versió profusament modificada de la cançó popular Mariagneta. El moviment és decidit, vibrant i virtuosístic per a la guitarra. El segon tema presenta continuats canvis de mètrica que donen a la música una gran vitalitat. La part central està basada íntegrament en l’havanera La Barqueta presentada amb un cert color exòtic a càrrec de la percussió. Després d’una reexposició canviada, una llarga gradació ritmicotextural s’inicia per preparar un final vigorós i excitant.