Concert per a Contrabaix i Orquestra de Vent

Reducció per a contrabaix i piano  -

La idea d’escriure un concert per a contrabaix ve de lluny. Diversos contrabaixistes m’havien suggerit la idea i jo sempre m’he mostrat particularment obert pel repte especial d’escriure concerts per a instruments de repertori reduït. Endemés, sempre he cregut que el contrabaix és un instrument amb nombroses possibilitats expressives a descobrir. A l’orquestra molt sovint coneixem un contrabaix relegat a les profunditats (registre greu) fent notes tingudes i uns quants pizzicatti. El meu repte ha estat el d’escriure un concert posant en relleu tots els registres del contrabaix, emfatitzant les seves qualitats líriques a la quarta corda, la profunditat de so de la primera corda, efectes especials, harmònics, pizzicatti, glissandi, etc… tot al servei d’un concert on l’orquestra té un rol important, ja sigui dialogant o acompanyant al solista.
Vaig preferir que l’orquestra estès íntegrament formada per instruments de vent per facilitar la projecció tímbrica del solista, un instrument de so fosc que es pot confondre amb un acompanyament de corda. El contrabaixista Jonathan Camps s’oferí per mostrar-me les possibilitats de l’instrument i fascinat pel seu so, vibrat i tècnica moderna, m’animà a decidir-me a compondre aquest concert.  
Com a tot concert, mostrar al màxim el ventall de possibilitats expressives del solista, ha estat la meva preocupació principal. De tota manera, l’orquestra té un rol molt participatiu, sempre guardant l’equilibri amb el solista.
El primer temps té forma de mirall (Adagio-Allegro-Adagio) essent els dos lents plantejats com Introducció i Coda. En l’Allegro central hi ha compassos irregulars combinant passatges molt lírics, a càrrec del solista, amb altres més rítmics.
El segon moviment és un dolç Andante a 6/8 de ritme sicilià evocant una melodia de berceuse molt tonal.  El segon tema plantejat pel corn angles té un ritme més elaborat, que en el seu desplegament ens durà a reexposar el tema inicial amb tota l’orquestra barrejant els dos temes. Després d’un procés distensional, el moviment clou amb la melodia inicial, ara amb harmònics al contrabaix perdent-se en el silenci.
El darrer moviment conté dos temes principals: el primer rítmic i el segon molt líric. Ambdós temes són presentats pel contrabaix. Un llarg tutti orquestral ens porta a l’extensa cadenza del solista. Una reexposició combinada porta a una virtuosística Coda que clou el concert de manera brillant.  
Aquest concert fou compost entre els mesos d’abril i octubre de 2008.