Concert per a Trompa i Orquestra "Ab origine"

PARTITURA

Concert per a trompa i orquestra, Ab Origine

I. Ab origine
II. Ciaccona. Cadenza
III. Giga

El concert per a trompa i orquestra fou escrit entre els mesos de març i juliol de 2009, a petició del virtuós trompista Javier Bonet i per encàrrec de la ONE. Tal com passa en els meus anteriors concerts de trombó i trompeta, escriure un concert per a un instrument de metall, permet donar a l’orquestra una brillantor especial i un paper prominent.  A causa de la gran potència sonora del solista, l’orquestra pot acompanyar-lo, o també pot competir amb ell. Per això el concert té una orquestració gran, rica en timbre i, sovint, espectacular.

Partint de la fascinació de Javier Bonet per la trompa natural, i tenint en compte que la trompa és dels instruments més primitius de concepte, he donat a l’obra un caràcter històric. Ab origine (Des dels orígens) evoca els primers instruments (el cargol de mar, la trompa alpina i la trompa natural) i fa èmfasi en les possibilitats expressives de l’instrument des de la seva concepció més simple i pura, jugant amb els sons naturals.

Concebut en tres moviments, el primer dóna el subtítol a l’obra completa. Evocant la natura, el solista comença amb el cargol de mar, amb un fons subtil d’acompanyament de percussió. Després canvia a la trompa alpina, suggerint el tema principal en un ambient d’harmònics en el registre agut de la corda. A l’inici de l’Allegro amb la trompa natural, presentant el tema principal en la seva totalitat. El següent material temàtic va a càrrec de la trompa cromàtica (l’actual), però el moviment es tanca tornant als orígens com un mirall (trompa natural - trompa alpina - cargol). Les textures de cambra predominen en tot el moviment, però sense renunciar a passatges de gran brillantor sonora.

La Ciaccona és de caràcter lent i expressiu. Basada íntegrament en cinc notes descendents en els baixos en forma de variacions, la trompa presenta el líric i llarg tema principal. Després d’un espai tensional, el tema principal passa a l’oboè, dialogant amb un contracant de la trompa en el seu registre greu.

La Cadenza del solista fa de pont entre la Ciaccona i la Giga. Pensada per a ser tocada amb trompa natural amb diversos retocs moderns de la mà esquerra, la Cadenza pren l’ambient tranquil i màgic del final de la Ciaccona i progressivament adquireix el tempo animat i brillant de la Giga.

Exuberant, divertida, rítmica i alhora molt melòdica, la Giga tanca el concert amb una nota d’optimisme i força. Els dos temes principals (el primer rítmic i el segon molt líric) es combinen sovint en una orquestració particularment eufòrica.

Aquest concert també es pot interpretar, sense dificultats, íntegrament amb la trompa moderna (cromàtica). Tot i així serà necessari transportar a Fa els breus passatges de l’Hora gai en La i els de la trompa alpina en Mib. La part de la trompa natural podria interpretar-se amb la trompa cromàtica, però sempre utilitzant l’afinació moderna.