Sonatina

Comentaris

La present edició constitueix una aportació al repertori solista de fagot dels segles XVIII i XIX de compositors espanyols. Es tracta d'una obra composta per a l'oposició de ‘bajón’ de la Reial Capella a l'any 1819. Es conserven 3 manuscrits a l'Arxiu General de Palau a Madrid.

El manuscrit original està compost per ser interpretat amb ‘bajón’ i acompanyament de baix sense xifrar. S'ha optat per l'opció de realitzar un acompanyament harmonitzat per facilitar la seva interpretació i difusió en àmbits professionals i acadèmics. D'aquesta manera pot ser interpretada tant a manera de duo (amb acompanyament de fagot o violoncel) o de sonata en dos moviments (amb acompanyament de piano).

L'acompanyament original d'aquestes sonates no és un mer baix continu, sinó que explota idiomàticament els recursos de l'instrument que exerciria com a acompanyant (el violó). Apareixen passatges en dobles cordes, a bariolage, notes repetides, etc. que no són molt apropiats per a un instrument de teclat. Conseqüentment, en la realització de l'acompanyament hem pres petites llibertats per ajustar el llenguatge als recursos del teclat.

 Partitura