Sonata

Comentaris

A partir d’escales modals com la frígia o la mixolídia, aquesta sonata per a oboè ens mostra un clima ben bé impressionista, però que alhora combina, gràcies a la seva expressivitat, amb harmonies i melodies d’allò més romàntiques pel que fa a l’estil. També comptem certs passatges, com ocorre en el segon o tercer temps, que ens recorden la música nacionalista espanyola.

El segon temps requereix d’una tècnica elevada per part del solista, amb una cadència que li trau tot el partit al registre de l’oboè. Cal destacar també la part pianística, que no es limita tan sols a realitzar un acompanyament rítmic i harmònic sinó que dialoga en moltes ocasions amb la part de l’oboè solista.

La composició està dedicada a Ramón Varón Ciudad, gran oboista professional i amic de l’autor.

 Partitura