Catàleg

Cistella  

Cap producte

Transport 0,00 €
Taxa 0,00 €
Total 0,00 €

Els preus són amb IVA inclòs

Cistella Ho compro

Retorn a Delfos

Títol: Retorn a Delfos

Compositor: Salvador Brotons

Instrumentació: Mezzosoprano o Baríton i Orquestra de corda

Més detalls


24,49 € amb IVA

100-089


Partitura.

Text: Pere Gomila - Retorn a Delfos va ser composada durant la primavera del 2005 a propòsit d'un encàrrec de la Caixa de Catalunya per a ser interpretada durant la inauguració de l'exposició de pintura "L'esplendor de la ruïna".
Partint del concepte de ruïna com a imatge d'un gloriós passat, he trobat la meva font d'inspiració en tres poemes extrets del llibre "Cristalls" del poeta i amic menorquí Pere Gomila.
Retorn a Delfos és una obra d'esperit mediterrani, on els tres poemes tenen una continuïtat argumental a la manera de presentació, viatge i conclusió.
El primer poema, Impuls vital, és una crida al coratge i a l'energia necessaris per a començar un viatge a la recerca d'un temps perdut, intensament viu a la memòria del poeta. El mite de Delfos, simbòlic d'un món passat profundament viscut, motiva a iniciar un viatge pel Mediterrani amb l'afany de tornar a viure el record. Un alè molt vital és present en tot el poema curull d'energia, força i línies jovials.
L'intermezzo que segueix ens introdueix en el segon poema, Nocturn a la mar, que descriu una escena contemplativa dins d'un vaixell en el "viatge per la mar estimada" cap a Delfos. La música crea una atmosfera màgica al principi i a la fi del poema, on podem sentir l'amable murmuri de la mar i del vent. En la part central, la música adquireix més agitació per motius de contrast.
El darrer poema, Desencís, ens descriu l'arribada de la nau a Delfos i el desànim del poeta en observar la desfigurada realitat. El decebedor present el fa reflexionar sobre el que ell havia imaginat i viscut, i la crua realitat de les restes d'unes apagades ruïnes. “On aquell goig”, es queixa el poeta. La música esdevé planyívola, com una mena de marxa fúnebre. Tres interrogants accentuen una gradació ascendent que gairebé arriba a la desesperació. El pas del temps ha deformat completament el seu record imaginari. El poeta, però, es retroba amb ell mateix cercant una alternativa reconfortant. En el darrer vers, “potser el record és també la bellesa”, s'assoleix una desitjada pau interna en el dolç i esperat acord perfecte major que clou l'obra.