Sonata

Aquesta sonata va ser escrita a Barcelona per al concert de master que el Joan Plana estava realitzant a Cleeveland. La separació geogràfica ens va portar a intercanviar-nos un seguit de correus electrònics sobre la interpretació de l’obra. Els comentaris escrits a continuació són una compilació d’aquesta correspondència.

Comentaris per a la interpretació de la Sonata per a violí sol

    Plantejar d’escriure una obra per a un instrument sol o solista implica, en el meu cas, pensar en una obra on es pugui emfasitzar i desenvolupar aquesta individualitat. Les cadències improvisades en els concerts per a instrument solista del període que anomenem clàssic, són un exemple d’aquesta voluntat per posar en relleu la individualitat abans esmentada. Actualment, la improvisació ha quedat una mica fora de la interpretació i és per això que la necessitat de reforçar aquesta individualitat cal fer-la sense obligar a l’intèrpret a recórrer a una praxis improvisadora a la qual no hi està habituat.
Lluny d’ésser això un obstacle sinó una simple conseqüència del nostre temps, aquest fet ens porta a plantejar-nos altres formes d’interacció entre l’intèrpret a solo i l’obra. En el cas d’aquesta Sonata, he volgut plantejar aquesta interacció com la culminació del procés creador: si aquest procés el plantegéssim en capes, l’intèrpret seria qui en posés l’última, sense que aquesta necessiti l’esmentada praxis improvisadora. És per això que hi ha molts elements en aquesta obra que es plantegen de forma oberta, indicant la idea de la què en poden resultar diferents interpretacions. Igualment, les indicacions de caràcter de cadascuna de les obres indiquen necessàriament l’aportació personal de qui ho toca per a transmetre-les.
Tot i l’absència d’improvisacions, sí que es pot dir que en forces llocs l’escriptura pretén simular un estil “improvisat”. Igualment, l’escriptura, juntament amb tot el que he plantejat fins ara, pretén d’aconseguir una aproximació el més natural possible envers la música escrita en aquesta sonata.

I – Preludi-Toccata  “A citizen’s routine”
II – Melodies del Nadal (Melodies de Navidad)
III – Capriccio after “the flight of bumblee-bee”
IV – Chaconne
V – Finale : Danses en forma de Rondó