Felix Mendelsshon Hay 1 producto

Compositor alemany, una de les principals figures de començaments del romanticisme europeu del segle XIX. Va néixer el 3 de febrer de 1809 a Hamburg i el seu veritable nom era Jakob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Nét del famós filòsof jueu Moses Mendelssohn, va adoptar el seu segon cognom, Bartholdy, quan la família va rebre una herència d'un parent amb aquest cognom, encara que normalment és conegut pel seu primer cognom. En la seva infància tota la família es va convertir al protestantisme. Va ser de geni precoç, de nen va conèixer Goethe i va rebre una acurada educació. Als 9 anys Mendelssohn va debutar com a pianista i als 11 anys va interpretar la seva primera composició. Va compondre l'obertura Somni d'una nit d'estiu quan tenia 17 anys i l'obra que conté la famosa 'Marxa nupcial' 17 anys després. Va tenir com a professors el compositor i pianista txec Ignaz Moscheles i al compositor alemany Carl Zelter. A Mendelssohn se li atribueix l'haver redescobert l'obra de Johann Sebastian Bach, a estrenar el 1829 la seva Passió segons sant Mateu.
Com a pianista i director va realitzar gires per Europa, sobretot per Anglaterra, on era molt admirat per la reina Victòria i el príncep Albert. Va treballar com a director musical de la ciutat de Düsseldorf (1833-1835), director de la Gewandhaus de Leipzig (a partir de 1835) i director musical del rei Frederic Guillem IV de Prússia (a partir de 1841). El 1842 va col.laborar en la fundació del Conservatori de Leipzig. La mort de la seva germana preferida, Fanny Mendelssohn Hensel, el va afectar molt i va morir sis mesos després, el 4 de novembre de 1847, a Leipzig. Malgrat la seva incansable activitat com a pianista, director i professor, Mendelssohn va ser un compositor prolífic. Dels seus 5 simfonies destaquen la Simfonia italiana (1833) i la Simfonia escocesa (1843). La seva música coral i per a orgue, de les més destacades del segle XIX, inclou els oratoris Paulus (1836) i Elías (1846) per a cor i orquestra, la cantata Erste Walpurgisnacht (La nit de Walpurgis, 1832, revisada en 1843), i seves sonates, preludis i fugues per a orgue, que constitueixen l'aportació més important al repertori d'orgue des Johann Sebastian Bach. Destaquen així mateix les Variations sérieuses (1841) per a piano, obertures per a concert, concerts per a violí (1844) i per a piano (1831, 1837) i vuit volums de Romances sense paraules per a piano (1830-1845), compostes algunes per la seva germana Fanny .