Catálogo

Carrito  

Sin producto

Transporte 0,00 €
Impuestos 0,00 €
Total 0,00 €

Estos precios se entienden IVA incluído

Carrito Confirmar

Quintet núm. 1

Títol: Quintet núm. 1

Compositor: Victor Vallés

Instrumentació: Quintet de Metalls

Más detalles


24,50 € IVA incluido

100-319


Set Complet.

Quintet núm. 1 és una obra que presenta principalment quatre influències: el concepte d’unificació webernià, la fractalitat en música, l’electroacústica i la introducció de figures en música.

Obres d’Anton Webern com Symphonie op.21, Koncert op.24, Variationen per a piano op.27 i l’Streichquartett op.28, estan construïdes a partir d’una única sèrie, però a més a més, aquesta sèrie està formada per 3 o 4 cèl·lules que són el resultat d’una única transformada  2 o 3 vegades. És a dir, 2 o 3 intervals unifiquen tot l’obra (en el cas d’aquest Quintet núm. 1 passa una cosa semblant), però la idea de transformació i/o mutació apareix d’una forma diferent. Com ja se sap, una fractal és una forma geomètrica que es caracteritza per repetir un determinat patró amb lleugeres i constants variacions, és a dir, un tot que està format per parts més menudes que tenen una forma geomètrica similar a aquest tot, a la vegada, aquestes parts estan formades per cèl·lules més menudes que també tenen una forma geomètrica similar al tot, i així successivament...

Per a aconseguir aquestes transformacions “fractals”, s’utilitza una tècnica purament electroacústica aplicada en aquest cas a la música instrumental: “stretching” (estirar el so). La cèl·lula principal s’engrandeix (no uniformement) intervàlicament i quan ja no es pot estirar més apareixen freqüències intermèdies que creen un nou interval. Aquesta visió horitzontal, passa també a la verticalitat, cosa que dóna major unitat a l’obra.

A l’oïda resulta prou atractiva gràcies que és una obra molt dinàmica amb molts contrastos en els diversos paràmetres de la música: textural (passatges corals vs contrapuntístics) dinàmiques sobtades, tensió vs relax…

Per últim, destacarem la influència de les figures en música, més concretament una figura estudiada en l’obra Gaudí*um del compositor Enrique Sanz-Burguete en el treball d’investigació: la paraboloide-hiperbòlica (utilitzada per Gaudí en les seves construccions).