Pianista i compositor nascut a Málaga el 1834. Va estudiar solfeig i composició amb Mariano Reig, i piano amb l’organista de la catedral de Málaga, Joaquín Tadeo de Murguía. Més tard, va estudiar orgue a París amb Benoit, i contrapunt i fuga amb Ambroise Thomas. Només amb tretze anys, quan encara estava a la basílica de la catedral malaguenya, Ocón va compondre Miserere, una obra per a quatre veus, de la qual, la part de tiple fou cantada per ell mateix. Amb dinou anys va guanyar la plaça de segon organista de la mateixa basílica. Entre 1853 i 1858 fou professor de piano a Málaga i el 1858 es va estrenar una Cantata composta per ell en honor al Príncep Alfonso al Teatro Real de Madrid.
Instal·lat a París, va aconseguir estrenar algunes de les seves composicions el 1867, gràcies a la seva amistat amb Gounod i Auber. Algunes de les seves obres religioses, com un Ave María, un Cántico a la virgen y un O Salutaris a cinc veus, van ser interpretades a esglésies parisenques. Es va traslladar durant un temps a Brusel·les, on va conèixer Joseph Fetis, director del conservatori d’aquesta ciutat.
Eduardo Ocón Rivas
(*Màlaga, 1834 - 1901)
Compositor i Pianista.
A París, Eduardo Ocón va ocupar la plaça de professor en les escoles comunals de París, fins que el 1870 va retornar a Málaga. Allà va recuperar el lloc que tenia d’organista i també dirigí la Sociedad Filarmónica de la ciutat. El seu alumne Rafael Mitjana fou qui va donar a conèixer els manuscrits del Cançoner d’Upsala.
L’obra d’Eduardo Ocón està composta principalment per música religiosa, amb una producció que inclou obres corals com Salves, motets i misses. També va compondre obres per a piano i cant i diverses obres de música de cambra. Les seves composicions per a piano reflecteixen la relació amb la música que triomfava a la resta d’Europa. La seva obra més popular va ser publicada per primer cop a Leipzig i es tracta de la col·lecció de cançons populars amb acompanyament de piano anomenada Cantos de España.
