Estudià al Conservatori del Liceu, on més tard exercí com a professor. Es casà amb Florentina Ribas, amb qui el 1899 va tenir el seu únic fill, Ricard. Es dedicà a la composició amb obres com la Gavota en re major, Sis cançons catalanes, Imogina i L'Angelo. La seva formació ideològica i musical es va consolidar durant l’època del Modernisme, que el va influir poderosament.
Amb obres com el poema simfònic Médona, l’oratori La Nit de Nadal (1902) i el poema líric Hesperia, Joan Lamote destacà per la seva maduresa compositiva durant el canvi de segle. També l’any 1902 fou el de la seva presentació pública com a director d’orquestra, escollit per L'Associació Musical de Barcelona, al capdavant d’una orquestra no titular. Amb aquesta orquestra no solament assolí un gran prestigi que el va portar a ser conegut pel gran públic, sinó que a més va donar a conèixer obres de molts diferents estils i compositors desconeguts fins aleshores.
Tot i que el 1910 no fou acceptat per a dirigir la Banda Municipal de Barcelona, el 1914 la decisió municipal fou declarada nul·la i Joan Lamote de Grignon accedí a la direcció de la Banda Municipal. Però aleshores ell ja havia fundat la que seria l’Orquestra Simfònica de Barcelona amb el suport de l’Associació Musical de Barcelona. L’acumulació de feina no fou ben vista per l’Associació, que va retirar la seva col·laboració econòmica amb l’orquestra.
Realitzà una gran tasca de renovació de la Banda, fet que va merèixer els elogis de Richard Strauss, convidant la Banda a Alemanya perquè servís com a model per altres conjunts. Joan Lamote va veure com en aquests anys el resultat del seu esforç era reconegut cada vegada més pel món musical i pel públic en general. Una altra fita destacable fou la participació de la Banda en l’Exposició Internacional de 1929 a Barcelona. Tot i que el nombre de concerts minvà a causa de l’esclat de la guerra, la Banda no va deixar de complir amb el seu públic.
Joan Lamote de Grignon
(Barcelona, 1872-1949)
Compositor i director que treballà
principalment a Catalunya i València.
Amb el nou règim al poder, Joan Lamote i el seu fill Ricard van ser acusats de dur a terme diverses accions infamants i fou destituït de la direcció de la Banda. Als 71 anys fou convidat a València per fundar una nova formació, l’Orquestra Simfònica de València, que ell dirigí conjuntament amb el seu fill. El 1944 la seva esposa morí i es tornà casar al cap de dos anys. En acabar-se el contracte a València, decidí no renovar-lo i tornà a Barcelona. Allí va poder dirigir alguna orquestra com la Filarmónica, amb qui farà el seu darrer concert el 1949. Morí el març d’aquell mateix any. Tot i el silenci de les institucions vers una persona que s’havia entregat a l’engrandiment musical de la ciutat, el poble de Barcelona i tota la professió musical rendiren homenatge al vell mestre.
