Nascut a Barcelona el 21 d’agost de 1906, finalitza els estudis de batxillerat i de professor de violoncel el 1922. Fins el 1929 practica la composició de forma autodidacta i cursa la carrera d’enginyer industrial, professió que exerceix fins el 1971. Entre els anys 1931 i 1936 amplia els seus coneixements musicals amb Robert Gerhard, deixeble de Pedrell i Schönberg. Des dels seus inicis, Homs es planteja la necessitat de resoldre el problema que suscita la crisis de la tonalitat i, curiosament, arriba a una solució que l’acosta al dodecafonisme schönberguià. En l’evolució d’Homs és difícil distingir grans canvis estètics, més aviat es podria parlar d’un procès lògic i coherent en l’adopció de noves idees. Aixó no obstant, es pot observar un canvi molt subtil en les obres que compon a partir del 1967 i 1970, on el trànsit dolorós de perdre la seva esposa i el seu mestre i amic Robert Gerhard confereix a la música un to nostàlgic i dramàtic, difícil de percebre en produccions de períodes anteriors. Així mateix la coloració adquireix més lluminositat i la línia melòdica un accent contemplatiu més remarcable.
Joaquim Homs i Oller
(Barcelona 1906 - 2003)
Compositor, Violoncel·lista i Enginyer industrial
La seva obra Presències, per a orquestra va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona-1968. Entre els guardons atorgats cal assenyalar: la Medalla d’Or al Mèrit Artístic (1981) (Ajuntament de Barcelona), Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1993) (Ministerio de Cultura), Premis Nacionals de Música (1992 / 1999) (Generalitat de Catalunya) i Premi d’Honor de la Música Catalana (1994). El 1989 va ingressar a la “Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”, com a membre electe.
La producció musical de Joaquim Homs excedeix la xifra de dues-centes vint obres de tots els gèneres instrumentals i vocals, entre les quals tres varen ser seleccionades per a representar Espanya en els prestigiosos festivals de la SIMC a París (1937), Varsòvia (1939) i Estocolm (1956). Té més d’un centenar d’obres recopilades en diferents segells discogràfics entre els que destaquen catorze CD’s monogràfics.
