Cromos d'Història Natural

CROMOS D’HISTÒRIA NATURAL, per a veu baixa i cobla ampliada
Quan en Jaume Creus em va presentar el seu cicle de poemes Cromos d'història natural tot d'una vaig pensar en la possibilitat d'escriure un cicle de cançons. La temàtica era molt variada i atractiva i em va agradar per la vivacitat de la paraula, així com pel seu caire lacònic. Tots els poemes que havia musicat anteriorment eren força extensos i em va motivar la possibilitat de fer vuit cançons breus i directes. Primer vaig escriure l’obra per a veu i piano i més tard la vaig instrumentar per a cobla ampliada.

Vaig escollir els cromos en funció de les seves possibilitats expressives i també per motiu de contrast. La cobla augmentada amb dos percussionistes, bàsicament de baquetes, dóna un joc tímbric interessant combinat amb la veu greu de mezzosoprano.

L’oreneta és ràpida i fugaç. Les canyes i la percussió laminada predominen.

La garota, misteriosa d'aspecte però deliciosa de gust, adquireix una dimensió més dramàtica.

El cucut, on la veu canta serenament sota harmonies de metall i unes pinzellades del flabiol.

La libèl·lula, amb els seus salts dóna un aire més grotesc amb les canyes com a protagonistes.

Els calamars es presenten relaxats, reflectint bonics colors de la percussió de baqueta amb algun toc fúnebre.

Les abelles juguen amb el zumzeig del seu vol i amb bonics tocs del metall amb sordina sota un caràcter de scherzo.

L'aranya sorprèn amb moviments sobtats i agressius a les canyes contrastant amb el seu estaticisme.

Els grills i llagosts, amb la seva gran cridòria, posen un punt final brillant a l'obra.