No és habitual trobar un autor o editor que renunciï a la seva obra. Hi ha drets de propietat intel·lectual que són irrenunciables i altres que sí que poden contemplar aquesta possibilitat. En aquest article veurem quins són i què passa amb les obres l’autor de les quals ha decidit renunciar-hi.

Hi ha dos tipus de drets dautor en una creació: els drets morals i els drets patrimonials. Els primers són, segons la Llei de propietat intel·lectual, irrenunciables i inalienables, però què passa amb els segons? El titular de drets sí que hi pot renunciar i, per tant, renuncia a exercir qualsevol acció que impedeixi l’explotació de la seva obra per tercers.

Els drets morals són per sempre

A l’article 14 de la Llei de propietat intel·lectual es detallen quins són els drets morals als quals un titular de drets no pot renunciar, que són els següents:

• Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera.

• Determinar si aquesta divulgació s’ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o de manera anònima.

• Exigir el reconeixement com a autor de lobra.

• Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació o alteració que suposi un perjudici als seus interessos legítims o en menyscabe la reputació.

• Modificar lobra respectant els drets adquirits per tercers.

• Retirar l’obra del comerç, per canvi de les conviccions intel·lectuals o morals, amb indemnització prèvia de danys i perjudicis als titulars de drets d’explotació.

• Accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra, quan estigui en poder d’un altre, a fi d’exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.

Aquests drets d’autor no es poden cedir i acompanyaran sempre el titular i fins i tot els seus hereus fins que hagin passat, en general, 70 anys des de la seva mort. Després d’aquest temps, l’obra passarà a domini públic i es podrà reproduir sense necessitat de sol·licitar autorització, sempre que es respecti la integritat de l’obra i el reconeixement de l’autoria.

Renúncia als drets patrimonials

Els drets patrimonials són aquells que permeten al titular percebre un benefici econòmic per la utilització de la seva obra, és a dir, per la seva explotació, reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Per això, cal demanar l’autorització del titular de drets i, al contrari que passa amb els drets morals, aquests sí que es poden cedir o renunciar-hi. Això implica renunciar a exercir qualsevol acció que impedeixi lús de lobra i a percebre una remuneració econòmica.

El fet que el titular de l’obra hagi renunciat als drets patrimonials no vol dir necessàriament que l’obra passi de manera automàtica a domini públic, ja que segons l’article 41 de la Llei de propietat intel·lectual, només passarà a domini públic l’obra per l’extinció dels drets d’explotació (quan passi el temps establert per fer-ho).

No és el mateix cessió que renuncia

Sempre que es reprodueixi una obra original el més convenient és consultar la seva situació particular, ja que pot passar que un titular de drets hagi cedit l’obra a un tercer, que serà el que n’haurà d’autoritzar l’ús.

No és el mateix renunciar als drets d‟explotació que cedir-los. En el primer cas és el mateix titular el que permet l’autorització a tercers, al segon, se cedeixen els drets patrimonials a una tercera persona (editor, agent…) i és a aquesta persona a qui cal sol·licitar l’autorització per reproduir l’obra.

El principal problema és que no hi ha un registre específic per saber si hi ha renúncia sobre una obra determinada.