Miniatures

Descripció

Escrites a petició del meu bon amic Roberto Pérez, la consigna era intentar escriure a l’estil de Strawinsky.
I. Marxa: En aquesta peça utilitzo una manera molt utilitzada pel gran geni rus, és una manera octatònica que divideix la vuitena en parts iguals conferint-li un caràcter simètric a la manera. Aquest mode està format per vuit sons dividits simètricament per semitò i to. Tota l’harmonia i les melodies en sorgeixen, encara que de vegades em prenc certes llicències (divergències a la manera). Formalment té una estructura ternària A-B-A´, consisteix bàsicament en una presentació temàtica i un desenvolupament continu fins a la recapitulació variada, cap a la cadència final el requinto exposa el tema per augmentació, acabant la peça amb un interval de 5ta.
II. Elegia: Aquesta peça potser és la més estranya de les quatre que consta el cicle. És una peça molt cantàbil en la qual utilitzo la tècnica serial. Aquesta tècnica, bàsica per entendre la música del segle XX, també va ser utilitzada per Strawinsky, encara que de manera molt personal. Comença el clarinet baix amb un tema molt líric, després continua el requint amb un altre tema derivat de la sèrie, a la part central de la primera secció, els dos instruments canten molt agut, buscant gairebé l’estridència. La segona secció és de moltíssim contrast, sent totalment rítmica, on els dos instruments estan tractats com a instruments de percussió. L’última secció recapitula els temes de la primera, en aquest cas molt transformats, gairebé de manera molt llastimera. A la cadència final els dos instruments realitzen un interval de 3a menor.
III. Arabesco: Com el seu nom indica, utilitzo una ornamentació que confereix a la peça aquest caràcter, encara que la utilització del ritme és més semblant a l’estil Messiaen. En aquesta tècnica el clarinet sota el tracte com una Talea, que és un ritme en obstinat, i el requint omple el ritme que realitza el clarinet baix, fins que els dos instruments s’ajunten i canvia el patró, els dos instruments, ara, fan torns al patró en obstinat i el patró de farciment. Amb aquest segon patró finalitza la peça. Les estructura harmòniques i melòdiques en aquesta peça són molt lliures, “permeteu-me que faci coses que no puc explicar” demanava Strawinky en una entrevista, a la cadència final utilitzo l’interval de 2a menor.
IV. Final: Aquesta darrera peça finalitza el cicle, és un Rondó, és a dir, la reaparició cíclica d’una estructura temàtica. A les parts lliures o episòdiques, intento resumir tot el que s’ha esdevingut anteriorment, encara que no utilitzo en cap moment la tècnica serial, bàsicament em baso per a això tècniques harmòniques i melòdiques modals amb estructures d’absoluta llibertat. Per finalitzar els dos instruments fan la mateixa nota encara que a vuitena doble. Hauran observat que els darrers intervals de cada peça realitzen un interval diferent, en el qual intento tancar el cicle, des de la cinquena justa passant per la tercera menor i la segona menor fins a l’uníson. Intento reflectir la plenitud i el tancament d’una llarga vida de creativitat que fou la del gran geni; Igor Strawinsky.